Sociologia, poder, utilitat i món actual: La segregació urbana
Enunciat de la PAC
En aquesta PAC hem treballat què és i què fa la sociologia, i més específicament sobre el lligam entre sociologia, poder i utilitat, a partir d’un tema central, per molt que sovint amagat, en l’estructuració del món actual: la segregació urbana . I ho farem en forma de controvèrsia , no tant sobre el tema, que també, sinó sobretot en l’aproximació sociològica al tema.
L’ objectiu d’aquest treball en grup serà representar una controvèrsia, en forma de debat en format de vídeo grupal + respostes individuals per escrit , en la qual uns grups primer defensareu, arran del tema de la segregació urbana, una mirada sociològica més aplicada , i d’altres optareu per una aproximació més radicalment crítica i desemmascaradora .
Per a fer l’activitat ens hem organitzat en grups de 4 persones, ens hem repartit les lectures del mòdul i, posteriorment, hem elaborat el vídeo que veureu a continuació i que, en el nostre cas, ha volgut plasmar una mirada més crítica i desemmascaradora sobre el tema proposat: la segregació urbana.
Debat3el Sociologia, poder, utilitat i món actual: La segregació urbana
Deixa un comentari
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Aquest és un espai de treball personal d'un/a estudiant de la Universitat Oberta de Catalunya. Qualsevol contingut publicat en aquest espai és responsabilitat del seu autor/a.
Molt bones!
Felicitar-vos pel vídeo i pel treball, és magnífic.
La introducció és molt pertinent i les propostes aplicades queden ben conjuntades com a exemplificació del fil argumental. Molt bé!
Les controvèrsies de les intervencions individuals, aniran respecte de l’aprofundiment ‘més enllà de la façana’ (Estruc, 2019:19) de la perspectiva desemmascaradora. Trobo dos aspectes a incidir, des d’una perspectiva crítica:
Dret a l’habitatge: Potser caldria clarificar perquè (i des de quan) els motius econòmics són causa de la segregació urbana?, o millor dit, quan hem oblidat que els habitatges serveixen per a que hi visqui la gent i donar-nos estabilitat i seguretat?
Dret a la Ciutat: David Harvey defensa establir “el dret a la ciutat com a deure de l’Estat i no com a dret individual“ (Ruiz-Tagle, 2016: 48). Al vostre treball, anomeneu fomentar del lloguer assequible i el transport públic, però mancaria l’enfortiment de l’esperit de barri. Hi ha la paradoxa que el mateix Harvey exposa “de barris on les pràctiques ciutadanes dinamitzadores podrien provocar gentrificació” (a Nel·lo, 2018:55). A més, Blanco i altres (2016: 258), que proposen fomentar formes d’innovació social per a, precisament, dinamitzar els barris, però s’adonen que aquestes pràctiques funcionen millor en “barris d’ingressos mitjans, amb nivells de sofisticació política relativament elevada i amb recursos suficients per assumir els costos extres d’aquestes iniciatives” (diners o temps). Per tant, caldria incidir en veure com ha resistit millor “l’esperit de barri” d’alguns barris vulnerables respecte d’altres, per exemple, les “diferències entre Bellvitge i Pardinyes respecte de Salt, Ciutat Meridiana i Palau Rocafonda” (Blanco i altres, 2016:258).
Enhorabona, el treball és excel·lent.
Jordi,
Bibliografia
Blanco, I., Cruz, H., Martinez, R. i Parés, M. ( 2016) El papel de la innovación social frente la crisis. Ciudad Y Territorio Estudios Territoriales, 48(188), 249–260. Recuperado a partir de https://recyt.fecyt.es/index.php/CyTET/article/view/76478
Estruch, Joan. (2019) La perspectiva sociològica. A: Cardús, Salvador i Fernández, Esther (Coords) Sociologia. Barcelona: UOC.
Nel·lo, O. (2018) “Segregació residencial, gentrificació urbana i dret a la ciutat. Una lectura des de Barcelona”. Papers: Regió Metropolitana de Barcelona: Territori, Estratègies, Planejament, 60, 48–61. https://raco.cat/index.php/PapersIERMB/article/view/339240/430200)
Ruiz-Tagle, J. (2016) . La segregación y la integración en la sociología urbana: revisión de enfoques y aproximaciones críticas para las políticas públicas. Revista INVI vol.31 no.87 Santiago ago. 2016 http://dx.doi.org/10.4067/S0718-83582016000200001
Bon vespre!
Abans de res, molt bon any!
D’entrada, felicitar-vos tant pel vídeo, molt clar i dinàmic; com pel contingut del treball, molt interessant i amb un acostament teòric i pràctic molt bo!
Comparteixo totalment que la segregació urbana és un fenomen estructural de la ciutat de Barcelona, però crec que també és un problema supramunicipal i, fins i tot, mundial. Per això, crec que les polítiques per resoldre la problemàtica han de tenir una mirada multidisciplinar, com apunteu, i sobretot una mirada territorial global i no centrada en un municipi. Com apunta en Jordi, també veig necessari impulsar polítiques socials que fomentin l’esperit de barri i també amb la resta del municipi, per evitar un procés de guetització.
En cas que no es tingui una mirada àmplia per resoldre la segregació urbanística, es córrer el perill de desplaçar la problemàtica de zona en comptes d’erradicar-la com va apuntar Rafael Puig i Valls a La Vanguàrdia “al sanear una parte de la población no haremos más que cambiar la topografía de los focos y, sobre haber perturbado el modo de vivir de una gran parte de los moradores de la ciudad, no conseguiremos sinó de manera imperfecta el ideal que se persigue derribando casas y borrando trazas de calles inmundas” (Puig i Valls, 1890).
La manera més efectiva -i segurament més utòpica- per intentar acabar amb la segregació urbanística seria abolir l’economia capitalista, com va escriure Engels. Qui sap, però, quins altres problemes sorgirien d’aquest nou escenari.
Una abraçada!!
Bibliografia
Nel·lo, Oriol (2018). Segregació residencial, gentrificació urbana i dret a la ciutat. Una lectura des de Barcelona. Papers: Regió Metropolitana de Barcelona: Territori, Estratègies, Planejament, 60, 48–61. Recuperat de: https://raco.cat/index.php/PapersIERMB/article/view/339240/430200
Puig i Valls, Rafael. (1890, 14 de setembre). La reforma de Barcelona y los barrios obreros. La Vanguardia. Recuperat de: http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1890/09/14/pagina-4/34656164/pdf.ht
Wacquant, Loïc. (2001). Parias urbanos : marginalidad en la ciudad a comienzos del milenio. Manantial: Buenos Aires.
Hola a tots,
Estic totalment d’acord amb l’argument que reforça que la tendència a la segregació urbana dels grups socials es produeix, en major o menor mesura, en totes les ciutats (i no és quelcom recent).
Les polítiques de desigualtat poden no ser suficients perquè és necessiten plantejaments transversals, cooperatius i participatius, amb un enfocament metropolità contra la segregació. Les desigualtats socials solen tenir una forta projecció en els espais de les metròpolis i els diferents grups socials tendeixen a distribuir-se en diferents barris en funció del seu nivell de renda i altres variables, com el lloc de naixement, l’edat o l’estil de vida.
Es tracta d’una combinació de 2 tipus de desigualtats circumstancials al procés d’urbanització capitalista:
Desigualtats de renda
Desigualtats territorials en el valor del sòl i l’habitatge
La població amb major renda disposa de major capacitat per escollir allà on viure, concentrant-se en espais urbans amb millors infraestructures, espais, equipaments… En canvi, la població de renda més baixa es veu confinada allà on el preu de l’habitatge és més baix, més accessible i amb una qualitat de l’entorn inferior. Per tant:
El lloc de residència pot arribar a determinar les oportunitats educatives, laborals o de salut.
Les polítiques socials poden tenir un paper important en la moderació d’aquestes desigualtats, així com també en el seu agreujament.
Segons un estudi realitzat per la UAB anomenat “Barris i Crisis” (Barris i Crisi (wordpress.com), es conclou:
El caràcter estructural de la segregació urbana ja apareixia abans de la crisi, per tant, és un fenomen que la precedeix.
Catalunya, comparada amb altres territoris (per exemple, França), presenta un nivell de segregació inferior (tot i tenir índex de Gini superiors).
La tendència és d’agreujament de la segregació urbana, particularment, la relativa a les variables socials = població estrangera i atur.
S’identifica una tendència de creixement de la segregació urbana sobre la població més acomodada, fruit d’una insuficiència en la interpretació de la segregació centrada en els sectors més desfavorables socialment.
S’identifica una major segregació entre les diferències municipals que poden ser més significatius que les diferències entre barris dins d’un mateix municipi.
Així mateix, considerem que:
Les polítiques socials no són d’utilitat a no ser que siguin transversals, cooperatives i participatives.
Les polítiques socials no són d’utilitat si no són metropolitanes a gran escala. La problemàtica ja no és només entre barris, sinó entre municipis.
Els efectes del capitalisme, grans empreses, IPC, bombolla immobiliària, preu de l’energia… empenyen encara més les desigualtats. Fins que no s’actuï sobre aquests aspectes no es podrà regular ni estabilitzar la segregació.
Existeix un bagatge social, cultural, educatiu que, inconscientment, ens allunya de forma quasi innata i ens fa agregar-nos per estatus social, renda…
La importància de les polítiques fiscals que actualment són les que més diferències poden crear.
La capacitat institucional per afrontar les problemàtiques socials de la població són molt desiguals.
Per últim, per poder fer front a les desigualtats metropolitanes seria necessari:
Que les institucions metropolitanes incorporin la qüestió de la desigualtat social i territorial a les seves agendes.
Que les institucions metropolitanes assumeixin el repte de la redistribució de recursos a favor dels municipis més desfavorables.
Salutacions,
Joaquim Jiménez
Grup 2