Bon dia companyes i companys,

Arribem al final de l’assignatura que ha donat el tret de sortida al grau de sociologia que cadascú de nosaltres, empès per uns o altres motius, ha decidit emprendre. I la veritat és que ha estat un semestre carregat de reptes i aprenentatges desemmascaradors en relació a què és i què fa la sociologia, les seves arrels i la seva valuosa aportació com a ciència que busca comprehendre les diferents implicacions que hi ha darrera un problema social: “les coses no són el que semblen” (Berger, 2007: 37).

Els conceptes que hem treballat al llarg de l’assignatura m’han ajudat a entendre alguns dels ítems que convé tenir presents a l’hora d’analitzar una situació d’àmbit social: la dialèctica social, els processos d’institucionalització (interiorització – exteriorització – objectivació), la socialització primària i secundària (i la re-socialització), l’estratificació, els rols, entre d’altres. Aquests i altres conceptes treballats al llarg dels diferents mòduls –considero que– ajuden a ampliar la mirada professional per tal d’analitzar situacions des d’una perspectiva sociològica crítica i desemmascaradora, esdevenint eines que indueixen a la reflexió, promovent la curiositat del o la sociòloga en el seu afany de comprensió i, tal vegada, per al plantejament d’alternatives a fi d’abordar realitats concretes.

Relacionat amb aquest darrer punt, i fent referència a l’article publicat per Manuel Fernández-Esquinas “La profesión sociológica en el siglo XXI: Estrategias para potenciar la situación de la sociología en el mercado de trabajo” (Fernández-Esquinas, 2016: 215), considero important l’especialització del professional en algun camp concret per tal de dominar aspectes com la legislació vigent, les polítiques relacionades o la forma de treballar dels professionals d’aquell sector. En aquest sentit, el fet d’haver abordat temes concrets (aliens al meu àmbit de professional) en la primera i tercera PAC, en el meu cas, m’han resultat de gran complexitat degut al desconeixement i necessitat d’ampliar informació referent al tema, més enllà de les lectures recomanades. I, tenint present que es tracta d’una introducció a la sociologia, tot plegat ha estat un exercici que valoro molt positivament per l’aprenentatge que m’ha suposat però, alhora, considero que hauria tret més profit dels conceptes i continguts que es proposen a l’assignatura si els hagués pogut aplicar en àmbits i temàtiques més afins a la meva realitat professional.

El mòdul que m’ha semblat més complex, tot i això, ha estat el segon. Entendre el discurs dels fundadors de la sociologia, el vincle i discrepàncies entre unes i altres mirades, per finalment plasmar la seva visió en un diàleg fictici davant la situació dels riders, realment m’ha suposat una feina dificultosa, carregada de dubtes i incerteses. Conèixer les arrels del pensament sociològic m’ha semblat, no obstant les meves dificultats, molt interessant i enriquidor per a fonamentar i contrastar arguments. També m’ha semblat molt interessant l’article de la Cristina García “Sociólogas fundadoras, la memoria oculta de la sociología”, proposat als recursos d’aprenentatge de la segona PAC. Penso que, per a una propera activitat de l’assignatura i dins les limitacions que hi pot haver per a conèixer l’obra de les autores en profunditat, seria positiu incorporar en aquest diàleg fictici alguna de les sociòlogues que planteja l’article per tal de donar més visibilitat, també, a les mares del pensament sociològic.

D’altra banda, com comenta el company Xavier Castelo, vull posar en valor l’entrevista personal. Realment penso que aquesta iniciativa afavoreix el vincle entre estudiant, professorat i assignatura, en un context d’aprenentatge on la distància pot facilitar la desconnexió acadèmica, la dificultat a l’hora de plantejar dubtes o la deshumanització entre les parts. També, alhora, l’agilitat en resposta per part d’en Víctor a l’hora de resoldre dubtes.

I acabo la meva reflexió final tal i com començava la meva primera PAC de l’assignatura, preguntant: “Som el que la societat ha fet amb nosaltres” (Rovira, M: 2016), o som nosaltres els que (re)escrivim les normes que ens permetran formar part de la societat?

Moltes gràcies companyes i companys per aquest semestre!

Ha estat una aventura universitària per mi, diferent, plena d’aprenentatges i de persones que espero retrobar en properes missions!

Una abraçada i fins ben aviat!

Mireia Corominas