Enunciat PAC2. Modernitat i sociologia

Imaginem-nos, com a exercici de ficció, que Marx, Durkheim i Weber, es troben en l’actualitat en un bar de les Rambles de Barcelona. Aquesta coincidència hagués estat del tot impossible, no només per l’època de cadascun, sinó també per les diferències geogràfiques entre aquests clàssics de la sociologia.
En aquesta segona PAC, però, us volem proposar que continueu en la via de la “sociologia-ficció” i, en un document d’ entre 1.500 i 2.000 paraules , recreeu el debat que considereu que s’hagués pogut produir entre aquests 3 representants del període clàssic de la sociologia quan, junt amb el cafè, llegeixen al diari El Salto la notícia “Ser ‘rider’ en la ola de frío: “Nieva sobre la precariedad”” (14/01/2021) en la qual es parla de les condicions d’aquesta forma de treball.
Durkheim se sent especialment interpel·lat i comença ell el debat parlant de l’anomina , amb la següent cita extreta de La división social del trabajo de l’any 1893:
“Ahora bien, ¿es éste el carácter de las sociedades en las que la unidad está producida por la división del trabajo? Si así fuera, podría con razón dudarse de su estabilidad, pues, si el interés aproxima a los hombres, ello jamás ocurre sino por breves instantes; no puede crear entre los mismos más que un lazo externo. En el hecho del cambio, los agentes diversos permanecen fuera unos de otros y, terminada la operación, se separan y cada uno vuelve a su esfera propia. Las conciencias no están sino superficialmente en contacto; ni se penetran, ni se adhieren fuertemente unas a otras; incluso, si se mira en el fondo de las cosas, se verá que toda armonía de intereses encubre un conflicto latente o simplemente aplazado. Allí donde el interés reina solo, como nada existe que refrene los egoísmos en presencia, cada yo se encuentra frente al otro en pie de guerra y toda tregua en este eterno antagonismo no deberá ser de muy larga duración.

Weber, Marx i Durkheim es troben en un bar al centre de Barcelona. Demanen un cafè mentre aquest últim agafa el diari El salto, ja que li crida l’atenció la portada.

– Heu llegit aquest article? – demana als companys – Ser ‘rider’ en la ola de frío: “Nieva sobre la precariedad” – i, posant-se les ulleres, es disposa a llegir la notícia de Patrícia Reguero en veu alta.

Quan acaba, deixa el diari sobre la taula i es dirigeix a Marx i Weber reflexionant en veu alta.

– “És aquest el caràcter de les societats en les quals la unitat està produïda per la divisió del treball? Si així fos, podria amb raó dubtar-se de la seva estabilitat, doncs, si l’interès aproxima els homes, això mai succeeix sinó per breus instants; no pot crear entre els mateixos més que un llaç extern. En el fet del canvi, els agents diversos romanen fora uns dels altres i, acabada l’operació, es separen i cada un torna a la seva pròpia esfera. Les coincidències no estan si no superficialment en contacte; ni es penetren, ni s’adhereixen fortament unes a les altres; inclús, si es mira en el fons de les coses, es veurà que tota harmonia d’interessos encobreix un conflicte latent o simplement aplaçat. Allà on l’interès regna sol, com res existeix que enfronti els egoismes en presència, cada jo es troba davant l’altre en peu de guerra i tota treva en aquest extern antagonisme no deurà ser de molt llarga durada”. (Durkheim, E. 2012 [1893]).

– Tens raó, company – respon Marx – la fragmentació del treball derivada del capitalisme ha provocat greus conseqüències en l’alienació tant del procés laboral com del sentit que les persones donen als productes que elaboren. Si bé és evident que avui dia les forces de producció han avançat moltíssim científica i tecnològicament, les relacions de producció entre els agents que participen en el procés s’han debilitat fins al punt que es dona un valor moral materialista d’intercanvi desigual entre productors i propietaris. El reconeixement que el rider rep a canvi de la seva feina, sota unes condicions laborals precàries que no només atempten a la seva salut sinó també a la seva seguretat econòmica, han posat en evidència el conflicte d’interessos i privilegis generats sota aquest sistema capitalista que substitueix els valors socials pels valors de mercat. L’empobriment material a què es veu sotmès aquest treballador, s’hi suma un empobriment humà i moral que, en conseqüència, condueix a l’absurditat i pèrdua de sentit per la feina i la mateixa existència. (Estradé, A. 2014: 24-26).

– Teniu raó, el desencantament del món provocat per l’alliberament que la societat ha viscut amb el procés de racionalització, on les explicacions místiques de la institució religiosa relacionades amb el sentit de la vida s’han vist substituïdes progressivament per explicacions amb rigor científic, provoca al seu torn una proliferació de nous valors i judicis morals sense una jerarquia clara i compartida. – comenta Weber – La mateixa racionalitat que ho volia explicar tot ens ha abocat al capdavall a un món que esdevé inexplicable. Ben absurd, com comentes amic Karl. No em podreu negar que la racionalitat ha portat a la societat a una situació molt millor de la que veníem, tot i que hagi comportat efectes poc desitjats. (Estradé, A. 2014: 43-46).

– No ho tinc tan clar Max… – intervé Durkheim – És cert que la racionalitat ha provocat un avanç en les formes de producció i organització, però el creixement il·limitat de les necessitats i l’excessiva especialització que comporta, fins al punt que les persones ja ni tan sols han de moure’s de casa per satisfer les mateixes necessitats, dona lloc a situacions d’extrema precarietat com la que viuen els riders. La divisió del treball social que exposo a la meva tesi ja plantejava aquesta situació. L’augment de la densitat dinàmica i material de la població ha suplantat la solidaritat mecànica de la consciència col·lectiva pròpia de les societats més primàries, donant lloc a un individualisme superable tan sols a través d’una solidaritat orgànica, com bé planteja el senyor García entrevistat a l’article fent referència a l’organització col·lectiva dels professionals del sector. Adoneu-vos sinó com el canceller Bismarck va córrer a il·legalitzar el partit obrer alemany conscient del poder que aquesta organització podria arribar a donar a la classe treballadora si es feia efectiva. (Estradé, A. 2014: 28; 30-32).

– Cert, Émile – respon Marx – però la solidaritat orgànica pròpia del sistema capitalista a què et refereixes és tan sols un esglaó més en el progrés social i en què cal fer un pas endavant per donar lloc a un model socialista en l’organització del treball. Tan sols l’abolició de les desigualtats i el conflicte d’interessos entre classes socials faran possible una solidaritat real entre individus: el treball comunitari de productors associats determinarà una nova consciència lliure d’antagonismes, on el control dels mitjans de producció estarà en mans d’aquests mateixos. No és la consciència de l’home el que determina el seu ésser sinó, al contrari, l’ésser social allò que determina la seva consciència. (Karl Marx. 1967: 73-75). (Estradé, A. 2014: 23).

Weber nega amb el cap i pren la paraula – Reduir la complexitat del fet social tenint en compte tan sols la relació material entre individus, em sembla simplificar en excés la multiplicitat de factors que entren en joc amic Marx. Com tu, considero important tenir present aquesta relació entre productor i propietari, però convé alhora comprehendre racionalment els motius que donen lloc a aquesta relació així com les causes i conseqüències que se’n deriven. Per quin motiu l’empresari opta per contractar aquest perfil professional? El temps que l’individu ha d’invertir en sortir a comprar o fer certes gestions; la cultura del menjar per endur en la societat moderna; la complexitat de la mobilitat urbana; o la multiplicitat d’actors que intervenen en el procés de producció podrien ser alguns dels motius a abordar per comprendre les conseqüències que se’n deriven i que van més enllà de la relació material que, en conseqüència, es dona entre els individus. Per a ser objectius en la comprensió d’aquest afer, és important que tinguem present la relativitat de la situació mirant d’entendre racionalment els fets. (Estradé, A. 2014: 39-40).

– Em sembla molt intel·ligent el que comentes Max, però més enllà d’analitzar racional i objectivament la situació, de quina manera aquesta observació ens pot ajudar a millorar el món? – comenta Durkheim – Quina és, si no aquesta, la finalitat de la sociologia? Les causes que comentes totes elles tenen a veure amb les relacions de producció i, tan sols fent que l’individu [des de l’empresari fins al productor] tingui consciència moral de la importància que té per la societat la seva funció concreta dins la divisió del treball (Giddens, A. 1985[1971]: 370) serem capaços d’extirpar la deshumanització del treballador i l’anomia que actualment regeix en aquest model de societat. El model comunista que planteges, Marx, em sembla una bona opció en tant que, com a gran defensor de la integració social, sota aquest sistema organitzatiu la consciència col·lectiva i la cohesió social esdevindrien pilars morals fonamentals en la vida de les persones.

– Exacte! Les qualitats, motius i necessitats humanes són en gran part producte del desenvolupament social (Giddens, A. 1985[1971]: 364) – exclama Marx –  i és per això que, el nou model de producció que s’esdevindrà amb la fi del capitalisme donarà lloc a noves formes i relacions de producció basades en la justícia social i una interdependència [orgànica – apunta Durkheim aixecant el dit] plena de sentit.

Durkheim i Marx es posen a riure.

– Veig que la distància no ha estat suficient per allunyar la vostra mirada utòpica de la societat… – comenta Weber somrient – tot i això, considero que la transició al socialisme no canviarà radicalment la forma de societat existent (Giddens, A. 1985[1971: 374). Els mitjans d’administració i la burocratització del sistema deixaria d’estar en mans de les forces del mercat per ser assumida per l’Estat. Per tant, la suposada llibertat individual i consciència col·lectiva que voleu atorgar a aquest model, trobaria nous reptes a superar. (Giddens, A. 1985[1971]: 378-379).

– Companys, el que està clar és que l’aparició del capitalisme ha conduït a la societat a una regulació moral precària en la divisió del treball, tal com podem veure amb la situació dels riders. – conclou Marx – Tot i els estudis promoguts durant i després de la Il·lustració, així com l’evolució de les ciències en els darrers anys, està clar que la complexitat de la societat actual fa difícil trobar respostes úniques racionalitzades, com t’agrada anomenar-ho amic Weber. Sigui com sigui, l’especialització del treball provocant l’anomia social vigent; la pèrdua de sentit que aquesta ha comportat; l’alienació de la persona davant aquesta situació; o el conflicte d’interessos que es fan evidents en el sistema capitalista, han dut a la societat a una manca d’ètica social entre els individus que, en un moment o altre, donaran lloc a un nou model en l’organització de la vida social. – Amb un gest de comiat, Marx s’aixeca de la cadira – Amics ha estat un plaer compartir aquest cafè amb vosaltres.

Durkheim i Weber s’aixequen i s’acomiaden tot retornant el diari al cambrer.

Bibliografia

El salto diario. Reguero, Patricia. (14 de gener de 2021). Ser ‘rider’ en la ola de frío: “Nieva sobre la precariedad”. Disponible a: https://www.elsaltodiario.com/laboral/ser-rider-en-la-ola-de-frio-nieva-sobre-la-precariedad

García Daude, Silvia. (2008). “Annie Marion MacLean: “madre de la etnografía contemporánea” y pionera en la Sociología por correspondencia”, Athenea Digital, 13: 237-246.

Giddens, Anthony. (1985 [1971]). <<Diferenciación social y división del trabajo>>: El capitalismo y la moderna teoría social. Barcelona: Labor. Pg. 361-386.

Hamilton, Peter. (1992). The Englightenment and the Birth of Social Science. A: Hall, S. ; Held, D. (eds.). Formations of modernity. Cambridge: Polity Press, Pg. 17-69.

MacLean, Annie Marion. (2008 [1903]). El taller de explotación laboral en verano. Athenea Digital, 13: 247-260. Disponible a: https://doi.org/10.5565/rev/athenead/v0n13.503

Universitat de Madrid. García-Sainz, Cristina. (2020). Sociólogas fundadoras, la memoria oculta de la sociología. Revista Española de Sociología, 30: 1-21. Disponible a: https://recyt.fecyt.es/index.php/res/article/view/82934

Universitat Oberta de Catalunya. Estradé, Antoni. (2019). El pensament sociològic (I). Els fundadors. A: Cardús, Salvador; Fernández, Esther (Coords) Sociologia. Barcelona: UOC.

Universitat Oberta de Catalunya. Estradé, Antoni. (2016). La curiositat i el sorgiment de la sociologia. [vídeo en línia]. Barcelona: UOC.

Universitat Oberta de Catalunya. Lluch, Gemma; Nicolàs, Miquel. (2015). <<Com iniciem el text. La pluja d’idees>>; <<Com organitzem les idees. L’esquema textual>>; <<La citació dels documents. Reconèixer l’aportació dels altres>>: Manual d’escriptura acadèmica. Barcelona: UOC. Pg. 26-30, 85-105.

Universitat Pompeu Fabra. Servitje, Albert. (2022). Llibre d’estil de la Universitat Pompeu Fabra. Barcelona: UPF. Disponible a: https://www.upf.edu/web/llibre-estil [Consulta: 28 de novembre de 2022].

Resultat i observacions obtingudes al treball:

Els aspectes formals del text són molt bons. Els paràgrafs, la conexió entre ells, demostren un bon plantejament en l’estructura de l’escrit.

La narració de la trobada dels sociòlegs, amb la posada en escena; el moment en què es prenen el cafè, la lectura de l’article… Personalment no tinc molt clar si era el que es demanava al fet de transcriure el debat en qüestió dels tres actors, tanmateix li ha donat un toc més real a la conversa i més literari.

L´us d’informació, així com la Bibliografia és excel.lent i acurada. Es nota que s’ha treballat el temari obligatori i complementari per realitzar la Pac. S’introdueix tots els temes demanats en l’exercici i tenen una bona connexió entre ells a l’hora de ser expostas. Defensant cada actor la seva versió.

Potser caldria millorar o he trobat ha faltar una mica més de recorregut en l’adveniment de la modernitat, analitzar-ho més explícitament amb l’article i fer-ne menció amb algun detall més específic. Anomenar l’aparició del Mercat, segons en Durkheim, en substitució de la religió de l’època, per exemple. Comparar més el passat segons les creences dels tres sociòlegs amb la realitat del moment que és la situació que exposa l’article. Evidentment sense fer anar els tempos de passat i present ja que se’ns demana situar els tres protagonistes en l’actualitat. Tanmateix sense escriure en funció del temps crec que és positiu comparar les accions.

Doncs res, tan sols em queda felicitar per la bona feina, la dedicació i la cura que transmet el treball. Enhorabona!

Nota final obtinguda a la PAC1 per part del o la companya d’assigatura (anònim): B